#: locale=es
## Tour
### Descripción
### Título
tour.name = Fortí Sant Pol
## Skin
### Botón
Button_6B3DCC00_647A_DF9A_41D5_DC120403F72A.label = 360º IMATGES
Button_6B3DCC00_647A_DF9A_41D5_DC120403F72A_mobile.label = 360º
Button_750C11A1_648F_A89A_41C9_2E58278A81A6.label = INFORMACIÓ
Button_750C11A1_648F_A89A_41C9_2E58278A81A6_mobile.label = INFORMACIÓ
### Texto Multilínea
HTMLText_6BDD8039_64A6_31E4_41D7_D3C38C6C69F2.html =
HTMLText_6BDD8039_64A6_31E4_41D7_D3C38C6C69F2_mobile.html =
HTMLText_727E544B_7DD2_675A_41D7_B13EDAF14E19.html = Fortí o Búnquer
Monument del municipi de Sant Pol de Mar (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Les construccions que resten avui com a testimoni de la Guerra Civil espanyola popularment son conegudes com a búnquers, però el nom correcte és nius de metralladores o fortins, per les seves funcions d’atac i defensa. La denominació búnquer (d’origen alemany) es va utilitzar sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial per anomenar les estructures de formigó que eren similars a les utilitzades a la Guerra Civil espanyola al llarg de la costa.
Aquest fortí és el més gran i complet dels que es troben a la línia de la costa que va des de Mataró fins a Malgrat de Mar. També és el més ben conservat, ja que la seva construcció al fer-se sobre la roca se salvà de l’acció del mar.
Fortí o Búnquer
Monument del municipi de Sant Pol de Mar (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Les construccions que resten avui com a testimoni de la Guerra Civil espanyola popularment son conegudes com a búnquers, però el nom correcte és nius de metralladores o fortins, per les seves funcions d’atac i defensa. La denominació búnquer (d’origen alemany) es va utilitzar sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial per anomenar les estructures de formigó que eren similars a les utilitzades a la Guerra Civil espanyola al llarg de la costa.
Aquest fortí és el més gran i complet dels que es troben a la línia de la costa que va des de Mataró fins a Malgrat de Mar. També és el més ben conservat, ja que la seva construcció al fer-se sobre la roca se salvà de l’acció del mar.
Està construït amb ciment armat i altres materials per assegurar-ne la resistència i alhora permetre la seva adaptació i camuflatge al paisatge costaner. Per als murs interiors es calcula que calia un mínim de mig metre i la coberta havia de tenir una solidesa superior, aproximadament, d’uns 80 centímetres. Està compost per dos nius, trinxera i nou espitlleres per a fusellers, amb boques cap a Canet de Mar i cap a Sant Pol..
La costa de Sant Pol tenia 6 assentaments (cinc nius i un post de fusellers), el més remarcable i ben conservat el de Can Villar. També es pot veure un niu enfonsat a la platja, gairebé cobert per la sorra i, prop de la platja del Moré, dalt d’un monticle rocós, s’hi construí una altra estructura de defensa, amb espitlleres però més petita.
Sant Pol no fou en cap moment objectiu o front de guerra però sí que va patir diferents atacs: el maig de 1937 el creuer Canarias disparà a un veler i la gent es refugià als Garrofers. Més tard, 3 avions de la República s’hi enfrontaren però el creuer els envestí i n’estimbà a dos, morint algun tripulant. El 8 de juny de 1937 el Canarias dirigí alguns obusos contra la població, sense ferits. El 21 de juliol de 1937 fou el primer metrallament sobre Sant Pol per part de dos hidroavions, principalment a la platja, on estrobaren molts impactes, projectils i barques foradades.
El 21 d’octubre de 1936 el President de la República, Manuel Azaña, va fer una visita d’incògnit pels voltants de Sant Pol. Inspeccionà amb diversos assessors el Cap de Vajalta i la platja de Grau. Poc temps després, s’intensificaren els treballs per cavar trinxeres des de la riera fins a la Murtra. A inicis de 1937 l’Ajuntament encarregà reproduccions d’uns gràfics amb dades topogràfiques del terme municipal i va facilitar-ne còpia a la Delegació de Guerra de defensa de la Costa, amb càrrec al pressupost de guerra.
Per accedir al fortí calia entrar per un petit i estret passadís amb dues portes d’entrada opcionals. El passadís és una galeria amb nou espitlleres per adaptar-hi armes de foc (fusells, metralletes, etc) i per espiar. En tota la construcció hi devien caber una vintena d’homes aproximadament.
L’espai destinat a acollir les armes automàtiques es combinà amb zones intermèdies de magatzem o dipòsit de municions i refugi de personal, la qual cosa demostra que es pensava en un ús prolongat de la construcció. La construcció va ser dirigida per Lluís Sert Vellvehí, paleta cap de la col·lectivització del seu ram i encarregat de les fortificacions, i hi va treballar gent de la població.
L’estructura del fortí de Sant Pol es conserva perfectament encastada a la roca, aprofitant el terreny rocós de l’extrem sud de la platja de Sant Pol, enfocant la seva boca en direcció a Canet i amb unes obertures horitzontals per veure el blanc però quedant protegit.
La comarca del Maresme comptava amb 70 estructures defensives aixecades al llarg de la costa a la vora de l’aigua, la carretera i el tren per tal d’impedir que l’enemic pogués arribar a terra ferma. Aquestes construccions eren obres menors, fortament blindades per allotjar una o més armes automàtiques. Construïts amb ciment, formigó armat, rajols, pedres, fustes i ferro, ja que havien de ser protegits al mateix temps contra les bombes d’aviació i l’artilleria lleugera del foc naval. Solien tenir problemes amb el drenatge, per evitar les inundacions, i amb la ventilació.
Poc després de l’inici de la Guerra Civil, el setembre de 1936, es van adoptar les primeres mesures de defensa de la costa catalana. Es va organitzar una xarxa d’observatoris, amb l’objectiu d’informar de qualsevol moviment, tant marítim com aeri, davant del litoral, per actuar el més ràpidament possible, en cas d’amenaça.