#: locale=es
## Tour
### Descripción
### Título
tour.name = Torre de Sant Pol
## Skin
### Botón
Button_6B3DCC00_647A_DF9A_41D5_DC120403F72A.label = 360º IMATGES
Button_6B3DCC00_647A_DF9A_41D5_DC120403F72A_mobile.label = 360º
Button_750C11A1_648F_A89A_41C9_2E58278A81A6.label = INFORMACIÓ
Button_750C11A1_648F_A89A_41C9_2E58278A81A6_mobile.label = INFORMACIÓ
### Texto Multilínea
HTMLText_6BDD8039_64A6_31E4_41D7_D3C38C6C69F2.html = Torre del campanar de Sant Jaume
Torre del campanar de Sant Jaume
La torre del campanar de l'església de Sant Jaume
Monument del municipi de Sant Pol de Mar (Maresme)
El campanar (també anomenat Torre Forta) de l’església de Sant Pol de Mar no és un campanar qualsevol sinó que té tota una història darrera que el converteix en un lloc molt emblemàtic per als habitants de la vila. És una antiga torre de guaita construïda durant el s. XVI fruit d’un acord del consell, que estava format pels caps de cada casa.
Aquest tipus de torres de guaita i talaies varen ser molt útils a les poblacions costaneres per a la defensa dels atacs pirates i dels corsaris doncs, quan es veia venir un atac, es cridava el famós “moros a la costa!” i la població corria cap a les muntanyes.
La torre del campanar de l'església de Sant Jaume
Monument del municipi de Sant Pol de Mar (Maresme)
El campanar (també anomenat Torre Forta) de l’església de Sant Pol de Mar no és un campanar qualsevol sinó que té tota una història darrera que el converteix en un lloc molt emblemàtic per als habitants de la vila. És una antiga torre de guaita construïda durant el s. XVI fruit d’un acord del consell, que estava format pels caps de cada casa.
Aquest tipus de torres de guaita i talaies varen ser molt útils a les poblacions costaneres per a la defensa dels atacs pirates i dels corsaris doncs, quan es veia venir un atac, es cridava el famós “moros a la costa!” i la població corria cap a les muntanyes.
Un dels motius per malmetre les campanes era evitar que toquessin a sometent. El Sometent és una figura d’origen medieval. Els camperols es coordinaven contra les agressions externes i s’establiren els textos legals del sagramental (el 1068) i d’un usatge denominat Princeps namque, que configuraven el caràcter policial i militar d’aquesta la figura.
Els compromesos amb el sagramental eren cridats mitjançant fogueres enceses de cim a cim i a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui “metent so”. D’aquesta manera de crida en sorgí el nom posterior. Els segles XVI i XVII adquirí un paper fonamentalment policial contra bandolers i pirates, i durant la Primera Guerra Carlina, amb la revolta del 1833 i amb el creixement del bandolerisme, es motivà novament que el sometent actués al servei del govern en les tasques de seguretat i manteniment de l’ordre públic, compartint esforços amb el Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil.
Sant Pol capitulava amb unes condicions que no foren respectades i els borbònics, com a represàlia, van calar foc al poble i van destruir les campanes.
I d’aquests fets en sorgí el “Sant Pol, quina hora és?” Sàtira que recordava aquella terrible hora de la pèrdua de les llibertats de la terra catalana, a la qual, els santpolencs responien: “L’hora que Catalunya recuperi els drets perduts!”
Església construïda els segles XVI – XVII, sobre una capella anterior que estava sota l’advocació de Sant Jaume. S’aprofità una torre de defensa donant-li ús com a torre del campanar. Amb una estructura de planta rodona, 10 metres d’alçada i amb parets de 2 m de gruix, de pedres unides per morter de calç i sorra, on s’hi poden veure troneres i espitlleres (obertures per a poder mirar i disparar sense ser vistos des de l’exterior).
Les destrosses de les tropes de Felip V van ser tals que van fer malbé fins i tot les campanes de la Torre, les quals havien previngut i salvat als santpolencs dels atacs del 15 de febrer de 1714 que, després d’una heroica resistència de 26 hores, van afrontar la contraofensiva de les tropes de Felip V per a recuperar Sant Pol, on la torre de l’església i la Torre Martina s’havien convertit en forts.
A mitjans del segle XVI eren molt habituals els atacs pirates. El 1551 es produí l’atac del pirata Dragut, Sant Pol era un veïnat que encara no s’havia constituït com a poble i es regia per un consell format pels caps de cada casa. Aquest consell, el 1551 creà un censal mort (es constituí una mena d’hipoteca) per a poder construir la torre de defensa i adquirir una peça d’artilleria de bronze. La torre va ser usada contra la pirateria i al segle XVIII, durant la Guerra de Successió, fou presa i incendiada per les tropes de Felip V. D’aquests darrers fets se’n extrau la llegenda més coneguda: “Sant Pol, quina hora és?”
I el 1769 se’n compraren tres, dues de grans i una de petita. Del 1833 al 1840, durant la guerra entre liberals i carlistes, uns milicians es dedicaren a disparar contra les campanes i trencaren la petita, que fou substituïda el 1860. El 28 d’agost de 1936 el “Comitè Revolucionari” va estimbar les campanes per convertir-les en metall i sols van deixar les dues petites, que tocaven les hores.
Les campanes actuals son del 1953. La grossa pesa 600kg i la van batejar amb el nom de Jacoba Magdalena i Antònia, i la petita pesa 400 kg i es diu Fàtima Concepció i Montserrat.
De dalt del campanar s’observa tot el poble de Sant Pol, des de la costa (de sud a nord) fins al parc del Montnegre i el Corredor, així com l’Ermita de Sant Pau, coronant el turó. L’ermita se situa al punt més alt del nucli urbà i a conseqüència de la seva situació estratègica, a part d’haver estat l’església de l’antic monestir benedictí de Sancti Pauli in Maritima, el segle XV fou utilitzada com a fortificació i torre de defensa davant dels atacs de la pirateria i posteriorment, els antics pescadors, li donaren la funció de far (encara se’n conserva la llàntia a damunt de la porta d’entrada).
Les campanes originals eren del 1697, una de grossa i una de petita. Però el 1714 les tropes de Felip V van cremar el poble i van destrossar el campanar. Després de les destrosses es va posar una nova campana.